Avui toca fer croquetes.

El 1er hotel de l’espai serà català.

L’ arquitecte català Xavier Claramunt te previstos dos ambiciosos projectes, que corresponent a la construcció de Suites d’ allotjament a les profunditats marines i a l’ espai. S’anomenen "Sea Suite" i "Galactic Suite", respectivament.

Aquest darrer te previst fer el seu llançament l’any 2012, i aquells que disposin de 3 milions d’euros, podran gaudir d’una estança de 3 dies en aquest primer hotel de l’espai. Les suites estaran permanentment en òrbita i faran una volta complerta a la Terra cada 80 minuts i els seus hostes podran veure sortir el sol 15 vegades cada dia. El problema de la ingravidesa i el de les dutxes es solucionarà amb sabates amb velcro per poder-se desplaçar i amb cabines Spa en les que l’aire s’omplirà de bombolles de sabó i aigua.

Aquest preu inclou també un entrenament previ de 8 setmanes en una illa caribenya per poder suportar les condicions de l’espai.

La visionària idea de Claramunt ha estat possible realitzar-se gràcies a la inversió de 3 mil milions de dollars per part de anònims inversos japonesos i nord-americans.

Jo esperaré a les ofertes de “temporada baixa” i els hi donaré una sorpresa als de casa.

Segur que les galetes seran molt bones ! ! !

Una bona teràpia.

M' estalbiaré fer cap comentari, no sigui que el tir hem surti "per la culata" i de sobte se m' acavin les ganes de riure.

El fantasma d’en Jacko.

No cal que expliqui que en penso d’ aquest gringo, feia pena i ridícul a parts iguals, però ara això hem fa molta gràcia. Resulta que s’apareix en llesques de pa torrat. Això hem servirà per poder dir que a mes a mes es dedicava a fer plagi, per que hi ha altres que ho han fet abans que ell, i sense haver-la palmat encara.

Enguany hem fet dues sortides.

FALSET - 6 de setembre de 2009

REUS - 20 de setembre de 2009

De la mena que a mi m’ agraden.

Sempre m’han agradat aquesta colla, son de la mena que a mi m’agraden, potència i guitarres comprimides, la resta son collonades i romanticismes de llagrimeta.

El grup californià Green Day visitarà Barcelona el proper 1 d’octubre per presentar el seu darrer treball “21’st century breakdown” i ho farà al Palau Sant Jordi.

Llàstima que aquest cop no podré anar-hi. És una qüestió d’economia domèstica. Si hi ha algú que vulgui que li faci una crítica personal del concert, del tipus de les que vaig fer per Coldplay ó per U2, l’hi agrairé profundament que hem faciliti dues entrades.

Mentre tant, jo vaig llepant aquest caramel.

Viva la Vida – Coldplay ( 4 de setembre de 2009 ).

Oooooooo ooooooooo oooooh! Oooooooo ooooooooo ooooohhh!!!!

Encara ens ressona a les orelles. La Montse i jo varem arribar una mica tard, ja se sap, arregla les nenes, porta-les a casa dels avis, autopista i aquesta circulació de Barcelona que els de fora tant odiem. . . . però ho he dit malament. . . tornem a començar. . . . 63.000 persones van arribar tard al concert de coldplay al Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona, per que de fet, nosaltres ens els varem trobar a tots fent cua i espitjant per entrar. La radio del cotxe i els MSN de la meva germana ( mes previsora que nosaltres, ja era dins de l’estadi ) ens deien que els teloners eren els The Flaming Lips mentre encara érem al vell mig de les torres de la plaça Espanya. Aparquem el cotxe i ens acostem a les portes del recinte, després del que ens varen semblar varies voltes a la muntanya de Montjuic, llavors la Mo va pronunciar unes paraules terribles-- "t'has deixat la càmara de fotos al cotxe..."--. Masses emocions, potser no ho recordo gaire be. . . . Tornem a començar. . . La Montse i jo varem anar a l’únic concert de la gira Coldplay-Viva la vida Tour 2009 que el grup atorgà a la península el dia 4 d’agost. Si, Si, Nosaltres varem ser-hi. Ostres tu !!! quina cua per entrar !!!!, i ningú sabia si era la cua adequada, tothom preguntant si era la entrada a pista o a seient reservat. Per sort, tothom s’ho va agafar de bon rotllo i l’ error de la organització no va anar a mes. La frase repetida per tot hom era “Paciència i ja entrarem”. I així va ser !! finalment entrem! !, i tot i tenir entrada de pista, ens varem asseure en seient. I en seient de privilegi, per que gairebé no ens en varem adonar dels defectes de so que en altres zones del recinte van tenir i dels que la xarxa n'és plena, fins i tot amb iniciatives que recullen signatures electròniques per a que tornin a Barcelona per a fer un concert gratuït.

Amb 20 considerables minuts de retard "Live in Technicolor" va obrir la nit, mentre a les pantalles gegants una càmera feia un zoom des de el planeta terra, vist des de l’espai fins l’ Estadi Olímpic Lluís Companys, seguida de tots els temes del seu últim treball "Viva la vida or death all his friends". No es van oblidar tampoc de anar interposat els seus ja grans clàssics: "Yellow", "Clocks", "In My Place", "The Scientist", etc. Cançons himne de la banda i una escenografia molt ben feta amb globus grogs gegants, projeccions, grans quantitats de confeti en forma de papallona i focs artificials al final de l'espectacle, van aconseguir la entrega total del públic.

Va haver-hi fins i tot un moment molt estrany, en el que ningú no sabia ben be el que passava, per que en Chris Martin i tots els membres del grup van desaparèixer de l’escenari, mentre s’ escoltava "Cantant sota la pluja", i dic estrany, per que la nit amenaçava pluja, i tot va resultar ser un truc per tot seguit continuar l’actuació amb un acústic en un escenari enmig de la pista.

Per nosaltres, la nit va ser molt maca, i el concert ens va agradar molt. La Montse diu molt encertadament, que les crítiques provenen d’ aquells que no sabien el que anaven a veure i que s’esperaven quelcom semblant al espectacle d’ U2. De les crítiques tècniques a la deficiència de so, no en podem dir res, per que els seients on ens varem asseure sense pagar no eren a la tribuna dreta. ( ups ! ! ).

Jo, personalment penso el mateix que ja he dit altres cops, hem sobra totalment l’homenatge a Michael Jackson, del que en van interpretar la cançó "Billie Jean", crec que en fan un gra massa de tot això. No negaré que va haver-hi uns temps en que era una gran estrella, però hem de destruir aquest mite ( i molts d'altres ), al cap i a la fi va acabar sent un ionqui de m.... que va morir per sobredosi i el van haver de jutjar per el que tots sabem, i a mes, hi ha el tema de les successives paternitats de lloguer, etc. I per finalitzar, . . . que puta ha passat amb els grups actuals ? és que ja no tenen assessors ? o és que aquestos so saben en que consisteix la seva feina ?. quant un grup d’ aquestes característiques actua a Barcelona hauria de saber on està i quina realitat social i política hi ha. Costa molt poc un “Visca Catalunya” per guanyar-se al públic, i si no hi estan d’acord que no vinguin. Aquests al menys van dir “bona nit”, no com el Bono, que només donava gràcies a spain.

Les fotografies de l'inici i els videos del final són de la meva germana i el meu cunyat la Maria i el Jordi ( que no es van deixar la càmara al cotxe ). Pots veure impactants fotografies a Coldplaying i per als mes curiosos aquí podeu consultar el setlist del concert.

Un altra cop junts i guapos.

Un altra cop junts i guapos.

Just a temps per poder gaudir de la festa major tornem a tenir junts al nostres gegants, en Joan i la Rosalia.

La cara “neta”, la roba rentada i ben pentinats.

Els efectes de les drogues.

Far del Fangar

L’ estrena.

El regal que la Montse, la Maria i la Martina m’ han fet per el meu sant ha estat una canya de pescar i tot l’ equip necessari. Aquestes fotos corresponen a la estrena que hem fet amb el Gabi, la Laia i la Núria, a la platja.

La història es repeteix.

primer el fill

després el pare

És el gegant Joan en realitat un jedi . . . ?

Les ferides del gegant Joan

Ahir a la tarda, en un desafortunat accident, el gegant Joan va caure al terra i va sofrir importants desperfectes a la ma i al cap.

Per sort no hi va haver ferits, i tant de bo això tingui un final feliç, tot i que a les dates en les que ens trobem, a les portes del mes d’ agost i amb les festes del 4 de setembre tant properes, ja veurem com anirà tot.

Per saber mes coses visita l’ enllaç d’ els Gegants de Torredembarra