La gran majoria de gent no te interès per les coses, es limita a anar seguint fil per randa i sense preocupacions, un guió de les coses bàsiques que cal anar fent cada dia, de dilluns a divendres, per arribar al cap de setmana i tornar a començar. Tal com diu la dita “qui dies passa, anys empeny”. No hi ha interès per la cultura, per les notícies diàries del mon que ens envolta, per la natura, i un llarg etc. Les raons de tot això en son moltes, i son de caire socioeconòmic, sociocultural, geogràfiques, etc, i el resultat és una massa uniforme de ments fàcilment manipulables. No soc un expert en el tema, per tant, com a introducció ho deixaré així i exposaré la comparació a la que m’he referit. Quant la he llegida m’ha fet pensar-hi una bona estona, per que més que curiosa, és interessant per la seva aplicació sobretot a aquelles coses que requereixen un esforç de comprensió per part nostra.Diu així:
Cal imaginar un quadrat de dues dimensions.......
En algun moment i sense que ell es doni conte, al seu costat hi ha un cub de tres dimensions, però el quadrat només pot veure la base del cub, per que només coneix les seves dues dimensions. En el mon del quadrat hi ha altres quadrats que parlen del cub, però cap d’ells mai ha estat capaç de veure’l. Els quadrats viuen atrapats en un mon de dues dimensions que fa que vegin al cub com a un d’ells i no els permet entendre que hi hagi una tercera dimensió.
Una tercera dimensió és un concepte que no es pot entendre en un mon de dues i no hi ha manera de fer-la entendre racionalment.
No obstant, el cub, que viu en el seu mon, si pot veure perfectament als quadrats.
Nosaltres, som els quadrats.
