dimecres, 30 d’abril del 2008

Com es fan les ratlles de la pasta de dents i per que es varen inventar?



Alguna vegada t' has preguntat com es formen les línies de colors del dentífric tan perfectes en sortir del tub?



Es clar que si, com tothom, i estic convençut de que hi ha gent que fins i tot deixa de comprar aquesta pasta de dents amb ratlles només perquè viuen turmentades de no conèixer el secret.

Però clar, la resposta és més senzilla del que sembla.

No es tracta, com es pot pensar en un primer moment, de dos compartiments separats. El tub s’omple de la pasta de dents (que normalment és blanca), fins a un cert nivell, a la vegada que el tub disposa d’un senzill mecanisme que forma les ratlles, que solen ser blaves, vermelles o verdes. Ambdós productes son força viscosos per tal de que no es mesclin.



Ara, el truc consisteix en deixar aquestes dues substàncies separades entre si, però que surtin del tub al mateix moment. Per fer això, la boca del tub no és només un forat, sinó que consta d’un compartiment que circumda tot el tub en l’últim centímetre en la seva part interior ( com es pot apreciar en la figura ) i que disposa d’uns foradets a la zona de la boca de sortida. Llògicament, hi ha tants forats com ratlles es voles dibuixar a la pasta.

Al pressionar el tub, fem que la pasta blanca flueixi cap a fora i a la vegada es barregi amb la de color.



La patent del mètode de produir aquestes ratlles, va ser comprat per Lever, ( aleshores Unilever ), l’ any 1958 a un inventor de Nova York , que es deia Leonard Lawrence Marraffino, que paradoxalment ho havia inventat per fer caramels de colors.

L’any 1960 es va introduir aquesta nova pasta al mercat americà i posteriorment a l’any 1965 al Regne Unit sota la marca Signal i posteriorment a Europa. Des dels mateixos inicis, per problemes tècnics de disseny, un de cada tres tubs no produïa be les ratlles i els competidors Procter , colgate e inclús Beechams, varen liderar el mercat.



Amb tot, cal dir, que les ratlles compleixen l’únic propòsit de produir un efecte òptic, de tal manera de que el tub principal conté la pasta dentífrica, la línea vermella afegeix el fluor i la línea verda atorga el fresc aroma de menta.

" Perduts ", 4ª Temporada, en català.




Aquí pots fer les descàrregues dels capítols de la 4ª temporada d’aquesta apassionant sèrie, amb un molt bona qualitat d’imatge i amb els subtítols en català.

( Subtítols en català, gràcies a Stru i The Dark Passenger )


Perduts 4x01 – “El principi de la fi “ (350 Mb)
Perduts 4x02 – “Mort confirmada“ (350 Mb)
Perduts 4x03 – “L’ economista“ (350 Mb)
Perduts 4x04 – “EggTown“ (350 Mb)
Perduts 4x05 – “La Constant“ (350 Mb)
Perduts 4x06 – “L’ altre dona“ (350 Mb)
Perduts 4x07 – “Ji Yeon“ (350 Mb)
Perduts 4x08 – “Et presento en Kevin Johnson“ (350 Mb)
Perduts 4x09 – “El que ens espera“ (340 Mb)
Perduts 4x10 – “Un bon record de casa“ (350 Mb)
Perduts 4x11 – “Claustrofòbia“ (350 Mb)
Perduts 4x12 – “En lloc com a casa-1“ (350 Mb)
Perduts 4x13 – “En lloc com a casa-2“ (350 Mb)
Perduts 4x14 – “En lloc com a casa-3“ (350 Mb)

-------------------------------------------------------------------------------------------------

El capítol 4x00 amb els subtiítols en castellà fins al moment que substitueixi els corresponents enllaços.

4x00 "Past, Present and Future"

::::: LINKS intercambialbles :::::

rapidshare:

part-1.rar
part-2.rar

megaupload:

part-1.rar
part-2.rar

dimecres, 23 d’abril del 2008

Feliç dia de Sant Jordi




Us desitjo que us regalin roses i llibres per a tothom ! !

Que passeu un bon dia ! !

Una abraçada ben forta ! !

dijous, 17 d’abril del 2008

DIN A4 = 297 x 210 mm.



Sota aquest títol s' amaga una ostentació de normalització que data ni més ni menys que de 1922. Es tracta de la norma DIN 476 (Deutsches Institut für Normung : Institut Alemany de Normalització ), que versa sobre el format del paper. L' equivalent internacional és la norma ISO 216.

I per què hem sembla enginyosa aquesta Norma? Doncs perquè, com podeu imaginar, el fet que en tallar per la meitat un format A3 s' obtinguin dos A4 que tenen la mateixa proporció entre els seus costats que el A3 i que en tornar a tallar en dos un A4 obtinguem un A5, que també té la mateixa proporció que el seu antecessor, queda com molt “ xulo “ i sobretot molt pràctic, però sens dubte, no pot ser casual.

Per aconseguir això, primer hem de trobar una proporció fixa entre la Base i l' Alçària del paper, que a més compleixi que l' Alçària d' un format sigui el doble de la Base del següent més petit.

Matemàticament, A / B = B / (A / 2) i operant, A x A = 2 x B x B, el que ens porta a que A = B x √2

Com a conseqüència, la relació entre l' Alçària i la Base ( Alt - Ample ) és
A / B = √2 ≅ 1,4142 que és la que tenen els formats de la Norma DIN abans citada.

Continuem dons. Tenim des del més gran A0 al més petit A8. El més popular és el A4, que mesura 297 x 210 mil•límetres i que… és una mesura capritxosa?

Si sabem la clau, sens dubte que no. La referència és la mida A0, que ha de tenir una superfície d'1 metre quadrat i que sí que és una mesura rodona.

Si partim d' aquesta superfície, A x B = 1000000 mil•límetres quadrats i de la necessària proporció A / B = √2, ja tenim clar que un A0 ha de mesurar 1189 x 841 mm (1189,207115 x 840,896415 sent una mica més precisos).

Seguint la proporció de costats i de superfícies arribem a unes mesures de 841 x 594 mm. Per a un A1 i Aixa successivament fins la “estranya” mesura del A4.

La inexactitud de les mesures ( es pot observar que un costat de 841 passa a ser en el següent format de 420 i no de 420,5 ) es deu a la irracionalitat de √2 que genera decimals, i per això es va decidir en el seu moment de arrodonir les mesures a mil•límetres.

En les següents imatges es veu una representació mes intuïtiva de per que √2 és la proporció ideal per al resultat que es buscava. Un quadrat de costat 1 te una diagonal de √2. projectant aquesta distància s’obté la mesura més llarga del format. La proporció dels costats es manté en √2/1 = √2. A partir d’aquí, anem duplicant superfícies amb figures iguales per mantenir la proporció.


dimecres, 16 d’abril del 2008

La resposta a... Per que les noies no es tiren pets?

Publicitat enganyosa



A tots ens ha passat algun cop. Hem comprat qualsevol producte i ens hem deixat conquistar per la fotografia del seu embolcall, i finalment hem tingut una decepció al veure el seu contingut. Us proposo que visiteu aquesta pàgina pundo3000.com, en la que es mostra això que hem comentat, amb tot un seguit de productes. La pàgina és alemanya, però no patiu, no hi ha cap mena de problema d’idioma, per que és una pàgina totalment visual. Només cal “clicà” amb el ratolí sobre la fotografia per que ens mostri el que creiem que hem adquirit amb el que realment ens trobarem.

Aquí en teniu dues mostres.




També trobaràs una petita col•lecció del que anomenen “menjar ràpid” a thewvsr.com , on es fa la mateixa mena de comparació.

dimarts, 15 d’abril del 2008

El "Chiki - Chiki", porta cua.





Pots veure la notícia sencera aquí








el chiki - chiki de Buenafuente



El ‘Chiki Facha’ de El Gran Wyoming