dimarts, 28 de juliol del 2009

L’ estrena.

El regal que la Montse, la Maria i la Martina m’ han fet per el meu sant ha estat una canya de pescar i tot l’ equip necessari. Aquestes fotos corresponen a la estrena que hem fet amb el Gabi, la Laia i la Núria, a la platja.





dijous, 23 de juliol del 2009

La història es repeteix.

primer el fill

després el pare


És el gegant Joan en realitat un jedi . . . ?


Les ferides del gegant Joan

Ahir a la tarda, en un desafortunat accident, el gegant Joan va caure al terra i va sofrir importants desperfectes a la ma i al cap.

Per sort no hi va haver ferits, i tant de bo això tingui un final feliç, tot i que a les dates en les que ens trobem, a les portes del mes d’ agost i amb les festes del 4 de setembre tant properes, ja veurem com anirà tot.


Per saber mes coses visita l’ enllaç d’ els Gegants de Torredembarra









Un bon parell de c. . . ! ! !


Un bon parell de cogombres.

dimecres, 22 de juliol del 2009

Per alguns les nits són molt llargues ! ! !

D’ això en diuen Crop circles i hi ha moltes teories per donar explicació de com es produeix aquest fenomen, encara que cap ha estat capaç d’explicar satisfactòriament com es creen exactament aquests dibuixos. Com que vivim en un món infinitament més complex i misteriós del que ens pensem, qualsevol és prou bona. Al Regne Unit, els pagesos recorden haver vist cercles i dibuixos semblants des de fa generacions, i a la vegada segur que algú ha volgut aprofitar-se’n del misteri. Cada any hi ha mes manifestacions del fenomen i curiosament els primers simples cercles han anat convertint-se en enormes i complexes formacions geomètriques. De tota manera, la concentració major del fenomen continua sent a llocs propers a Stonehenge, Avebury i Silbury Hill, el monticle prehistòric més gran d’ Europa construït pels humans. Per tant, potser la meva germana i el meu cunyat, que hi han estat, podrien afegir mes dades, ni que sigui per proximitat al fenomen.

Codi de conducta per visitar un Crop Circle, extret de moltes pàgines de la xarxa:

- No entris en el camp sense permís del propietari, sense permís no es pot entrar en cap propietat privada.
- Deixa el teu nom, telèfon i adreça al propietari.
- Tanca les portes dels tancats dels camps, si n’hi ha..
- No entris amb el teu vehicle al camp.
- Ves amb molta cura per no espatllar les línies dels Crop Circles.
- Utilitza sempre les línies marcades en el camp per les rodes del tractor per apropar-te al dibuix.
- Camineu en fila índia, utilitzant sempre el mateix camí, tant d' entrada com de tornada.
- No portis gossos dins el camp.
- No deixis objectes o qualsevol mena de deixalla.
- No fumis.
- Si actuem correctament durant la nostra visita, tothom podrà veure bé els Crop Circles i, tindrem l' ajut i comprensió dels propietaris dels terrenys. Al cap i a la fi, son ells els que ens informen dels nous.

Importantíssima, exhaustiva, infinita i anglesa informació aquí.







Relaxant vídeo

Kuroshio Sea és el segon tanc d’aquari mes gran del mon, es troba a Okinawa, Japó. La seva capacitat és de 7.500 metres cúbics d’ aigua i disposa d’un impressionant vidre de 22 metres.

Us recomano carregar el vídeo i de relaxar-se amb ell. La cançó de fons és “Please don’t go” del grup Barcelona.

El pots veure en alta definició aquí.


dimecres, 1 de juliol del 2009

U2 al Camp Nou ( 30 de juny de 2009 )

Puntuals com un rellotge, a les 10:00 es va iniciar amb la aparició dels 4 components de la mític grup irlandès U2 a l’ escenari, el que ha estat el primer concert oficial de la gira mundial 360º tour. Un a un, varen anar ocupant els seus llocs, primer en Larry Mullen, seguit d’ Adam Clayton, The Edge, i finalment en Bono. El concert va durà prop de 2 hores i 15 minuts, i han fet un repàs dels temes mes recents de l’ últim treball “No line on the horizon“, altres d’ anteriors com “Beautiful day”, que el públic va entonar entusiastament, i els ja clàssics, on es pot destacar els mítics “Sunday bloody Sunday” i “Where the streets have no name”, de quant la Montse encara anava a la F.P.

Una posada en escena impactant, on el factor determinant va ser el famós i monumental escenari circular conegut com La Grapa i la colossal macropantalla electrònica ( cònica, desplegable i mòbil. . . puf !!!! ), que juntament amb el joc de llums i el perfecta so van crear moments de gran entusiasme.

Cal fer especial menció de la connexió en directa amb els tripulants de la ISS Estació Espacial Internacional, amb una videoconferència de varis minuts que ens va deixar als assistents bocabadats i de la que a la Montse i a mi ens va agradar la recomanació galàctica de la conveniència de reciclar aigua.

Altres moments clau varen ser el cop d’efecte d’en Bono posant-se una samarreta del Barça amb el logo d’ Unicef ben visible. També van haver nombroses referències en favor de “causes justes”, com la lluita contra la sida i la malària i el recolzament a la activista Aung San Suu Kyi, líder de la oposició birmana.

A saber quines altres sorpreses els reserven a la resta de ciutats !!!!!

Al final resultarà que el Bono really really és el Major Tom, trucant a ...... Control Terra.

A mi i a la Montse, ens va semblar molt be l’agraïment del mític grup a la acollida que la ciutat de Barcelona els ha fet les darreres dues setmanes, però ni una sola referència a Catalunya i si masses a Spain, i això que en un moment de la actuació el Bono es va enfundà amb una bandera d’ Irlanda. I ens va deixar un cert mal regust de boca un final que ens va semblar fluix amb el tema “Moment of surrender “.
Ah, si !!!, per cert !!!, m’ en oblidava !!!. Hi va haver un moment, que crec que vaig veure un videoclip amb en Desmond Tutu que fins i tot fotia conya, o potser era ell mateix emparrat a dalt de la torre de 50 metres, no ho se ! !, en aquesta festa tot és possible. Però si que recordo que en aquell moment, ens varem haver d’apartar cap a un altre lloc, per que o be la olor de la gespa del Camp Nou és tant penetrant que sobrepassa el paviment protector, o estàvem rodejats de penya fins al c.... de fumar Kalikenyos.

I personalment, tot i que entenc que calia dir quelcom respecta del recentment desaparegut Michael “pagafantas” Jackson, crec que en van fer un gra massa. Però suposo que a molta gent els hi va agradar, en definitiva, en memòria d’ ell es va interpretar “Angel of Harlem” fusionada amb “Man in the mirror” amb veu de “falsete” i tot.

Els mossos d’ esquadra es van encarregar de rematar la nit, amb un intensíssim i poc afortunat control d’ alcoholèmia en mig de la A-2 que va col•lapsar la sortida de Barcelona.

contingut del setlist:

Intro, Breathe, No line on the horizon, Get on your boots, Magnificent, Beautiful day, I still haven´t found what I´m looking for, Angel of Harlem + Man in the mirror (dedicada a Michael “Pagafantas” Jackson), In a little while, Unknown caller (Barcelona, I know your name), The unforgettable fire, City of blinding ligths, Vertigo, I´ll go crazy if I don´t go crazy tonight (remix), Sunday bloody Sunday, Pride, MLK, Walk on + You´ll never walk alone (dedicada a Aung San Suu Kyi), Desmon Tutu speech, Where the streets have no name, One, Ultraviolet, With or without you, Moment of surrender.

Algunes fotos pròpies fetes amb la càmara digital de la Maria