U2 al Camp Nou ( 30 de juny de 2009 )

Puntuals com un rellotge, a les 10:00 es va iniciar amb la aparició dels 4 components de la mític grup irlandès U2 a l’ escenari, el que ha estat el primer concert oficial de la gira mundial 360º tour. Un a un, varen anar ocupant els seus llocs, primer en Larry Mullen, seguit d’ Adam Clayton, The Edge, i finalment en Bono. El concert va durà prop de 2 hores i 15 minuts, i han fet un repàs dels temes mes recents de l’ últim treball “No line on the horizon“, altres d’ anteriors com “Beautiful day”, que el públic va entonar entusiastament, i els ja clàssics, on es pot destacar els mítics “Sunday bloody Sunday” i “Where the streets have no name”, de quant la Montse encara anava a la F.P.

Una posada en escena impactant, on el factor determinant va ser el famós i monumental escenari circular conegut com La Grapa i la colossal macropantalla electrònica ( cònica, desplegable i mòbil. . . puf !!!! ), que juntament amb el joc de llums i el perfecta so van crear moments de gran entusiasme.

Cal fer especial menció de la connexió en directa amb els tripulants de la ISS Estació Espacial Internacional, amb una videoconferència de varis minuts que ens va deixar als assistents bocabadats i de la que a la Montse i a mi ens va agradar la recomanació galàctica de la conveniència de reciclar aigua.

Altres moments clau varen ser el cop d’efecte d’en Bono posant-se una samarreta del Barça amb el logo d’ Unicef ben visible. També van haver nombroses referències en favor de “causes justes”, com la lluita contra la sida i la malària i el recolzament a la activista Aung San Suu Kyi, líder de la oposició birmana.

A saber quines altres sorpreses els reserven a la resta de ciutats !!!!!

Al final resultarà que el Bono really really és el Major Tom, trucant a ...... Control Terra.

A mi i a la Montse, ens va semblar molt be l’agraïment del mític grup a la acollida que la ciutat de Barcelona els ha fet les darreres dues setmanes, però ni una sola referència a Catalunya i si masses a Spain, i això que en un moment de la actuació el Bono es va enfundà amb una bandera d’ Irlanda. I ens va deixar un cert mal regust de boca un final que ens va semblar fluix amb el tema “Moment of surrender “.

Ah, si !!!, per cert !!!, m’ en oblidava !!!. Hi va haver un moment, que crec que vaig veure un videoclip amb en Desmond Tutu que fins i tot fotia conya, o potser era ell mateix emparrat a dalt de la torre de 50 metres, no ho se ! !, en aquesta festa tot és possible. Però si que recordo que en aquell moment, ens varem haver d’apartar cap a un altre lloc, per que o be la olor de la gespa del Camp Nou és tant penetrant que sobrepassa el paviment protector, o estàvem rodejats de penya fins al c.... de fumar Kalikenyos.

I personalment, tot i que entenc que calia dir quelcom respecta del recentment desaparegut Michael “pagafantas” Jackson, crec que en van fer un gra massa. Però suposo que a molta gent els hi va agradar, en definitiva, en memòria d’ ell es va interpretar “Angel of Harlem” fusionada amb “Man in the mirror” amb veu de “falsete” i tot.

Els mossos d’ esquadra es van encarregar de rematar la nit, amb un intensíssim i poc afortunat control d’ alcoholèmia en mig de la A-2 que va col•lapsar la sortida de Barcelona.

contingut del setlist:

Intro, Breathe, No line on the horizon, Get on your boots, Magnificent, Beautiful day, I still haven´t found what I´m looking for, Angel of Harlem + Man in the mirror (dedicada a Michael “Pagafantas” Jackson), In a little while, Unknown caller (Barcelona, I know your name), The unforgettable fire, City of blinding ligths, Vertigo, I´ll go crazy if I don´t go crazy tonight (remix), Sunday bloody Sunday, Pride, MLK, Walk on + You´ll never walk alone (dedicada a Aung San Suu Kyi), Desmon Tutu speech, Where the streets have no name, One, Ultraviolet, With or without you, Moment of surrender.

Algunes fotos pròpies fetes amb la càmara digital de la Maria